Emoció, nervis, passió, tensió, aigua-neu, fred, mal arbitratge, lluita, el derbi entre JMJ i l’A.E. Sant Andreu va tenir absolutament de tot. De tot, menys bon bàsquet, per part dels dos equips.
El partit va tenir un inici titubejant, i l’A.E. Sant Andreu, es posava per davant, sense assolir una gran diferència en el marcador. El tir exterior no estava funcionant (exceptuant dos triples seguits de Dídac Martínez) i ja es preveia que el partit es decidiria en la defensa, en el control del rebot, i el joc sota els taulells.
Al tercer quart, el nostre sènior a, es distanciava de 9 punts, però deixava escapar la oportunitat de sentenciar el partit, i amb dues pilotes perdudes seguides, i un triple del jugador número 5 dels locals, que els permetia tornar a igualar el partit. És en aquest mateix quart, on la parella arbitral, es van coronar els protagonistes innecessaris del partit, xiulant despropòsits, i no sabent controlar, un partit dur i físic; tècniques i antiesportives a tropel, i manca de seguretat i de criteri en les faltes a les dues cistelles. Aquest criteri arbritral ja no marxaria fins al final del partit. Si el tercer quart, va tenir una durada de més de mitja hora real, al darrer quart va córrer molt més partit, i els xiulets s’havien esfumat. Els dos equips tant malament com els arbitres, fallant un munt de tirs lliures (només 2 dels darrers 10 tirats pels blancs-i-blaus).L’entrenador andreuenc (Cristian Guillén) va acabar expulsat, impotent davant del festival que els jutges del partit van exhibir, amb una polèmica falta no pitada a Àlex Rodriguex (13), en la darrera possessió visitant. Finalment el JMJ es va esdevenir el menys dolent dels dos, i es va enduu una victòria inesperada(73-70), per ràbia orgull i fe.
El Sant Andreu, té el consol de les derrotes de rivals directes (Sant Just o Lima Horta), però a la vegada s’apropen rivals com Grup Barna o Sant Medir. S’ha acabat el crèdit de les vuit victòries inicials, i cal partir de zero, per no baixar de les 4 places d’ascens. Equip n’hi ha, i de sobres. Ànims i a seguir lliutant.
El partit va tenir un inici titubejant, i l’A.E. Sant Andreu, es posava per davant, sense assolir una gran diferència en el marcador. El tir exterior no estava funcionant (exceptuant dos triples seguits de Dídac Martínez) i ja es preveia que el partit es decidiria en la defensa, en el control del rebot, i el joc sota els taulells.
Al tercer quart, el nostre sènior a, es distanciava de 9 punts, però deixava escapar la oportunitat de sentenciar el partit, i amb dues pilotes perdudes seguides, i un triple del jugador número 5 dels locals, que els permetia tornar a igualar el partit. És en aquest mateix quart, on la parella arbitral, es van coronar els protagonistes innecessaris del partit, xiulant despropòsits, i no sabent controlar, un partit dur i físic; tècniques i antiesportives a tropel, i manca de seguretat i de criteri en les faltes a les dues cistelles. Aquest criteri arbritral ja no marxaria fins al final del partit. Si el tercer quart, va tenir una durada de més de mitja hora real, al darrer quart va córrer molt més partit, i els xiulets s’havien esfumat. Els dos equips tant malament com els arbitres, fallant un munt de tirs lliures (només 2 dels darrers 10 tirats pels blancs-i-blaus).L’entrenador andreuenc (Cristian Guillén) va acabar expulsat, impotent davant del festival que els jutges del partit van exhibir, amb una polèmica falta no pitada a Àlex Rodriguex (13), en la darrera possessió visitant. Finalment el JMJ es va esdevenir el menys dolent dels dos, i es va enduu una victòria inesperada(73-70), per ràbia orgull i fe.
El Sant Andreu, té el consol de les derrotes de rivals directes (Sant Just o Lima Horta), però a la vegada s’apropen rivals com Grup Barna o Sant Medir. S’ha acabat el crèdit de les vuit victòries inicials, i cal partir de zero, per no baixar de les 4 places d’ascens. Equip n’hi ha, i de sobres. Ànims i a seguir lliutant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada